Luyện nghe bài hát Sta guai

La lluna es va de sol
esperar la sort,
sap que s'adorm
i va pel temps.

et fa ser així com ets:
de trossos de i nits,
de veritat
i de prohibits.

La fa feliç el bosc,
el bé i el mal es van vivint,
sempre que m'he els cops,
se m'han quedant per dins.

I tampoc cal tot;
si no entenem i errors,
es fa una mica bonic, oooh...

Que ningú neix preparat
ni per ser jove ni per gran.
Que anem venint i marxant,
si ho fem senzill, ens hi menys mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
esquivant ortigues,
de uns la, la, la.

I es pot
com les tardes,
es pot
com els arbres:
que ho vegi ningú,
sense res de ningú.
cosa que brilla per dins,
que et va a tu,
que em va a mi.

Som les llàgrimes dels purs:
se'ns i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels purs:
se'ns i ens fan obrir els ulls.

I un que va quedant suspès
vol aguantar-se i entre el vent,
va de les crostes que es fa
d'aquest horitzó platejat,
i ha plorat que jo
i, riu, riu de veritat,
quan deixa de en el després
i ja no carrega el passat.

Que ningú neix preparat
ni per ser jove ni per gran.
Que anem i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
d'estimar ortigues,
de uns la, la, la...