Luyện nghe bài hát Sta guai

La lluna es va de sol
sense la sort,
sap que s'adorm
i va pel temps.

L'essència et fa ser així com
de de matins i nits,
de veritat
i de prohibits.

La pluja fa el bosc,
el bé i el mal es van vivint,
que m'he callat els cops,
se anat quedant per dins.

I cal entendre-ho tot;
si no d'encerts i errors,
es fa una mica bonic, oooh...

Que aquí ningú neix
ni per ser ni per fer-se gran.
Que anem i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi menys mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
esquivant ortigues,
de uns la, la, la.

I es pot
com les tardes,
es pot
com s'estimen els
sense que ho ningú,
esperar res de ningú.
Aquella que brilla per dins,
que et va a tu,
que em va a mi.

Som les llàgrimes moments purs:
se'ns i ens fan obrir els ulls.
Som les dels moments purs:
assequen i ens fan obrir els ulls.

I un sentiment que va quedant
vol aguantar-se i neda el vent,
va de les crostes que es fa
d'aquest horitzó platejat,
i ha plorat que jo
i, riu, riu de veritat,
quan deixa de pensar en el
i ja no carrega el passat.

Que aquí ningú preparat
ni per ser ni per fer-se gran.
Que anem i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi menys mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
d'estimar ortigues,
de uns la, la, la...