Luyện nghe bài hát Sta guai

La es va banyant de sol
esperar la sort,
sap que esperant
i va pel temps.

L'essència et fa ser així com
de de matins i nits,
d'abraçades de
i de prohibits.

La fa feliç el bosc,
el bé i el mal es van vivint,
sempre que callat els cops,
se m'han anat per dins.

I tampoc cal tot;
si no entenem i errors,
es fa una més bonic, oooh...

Que ningú neix preparat
ni per ser ni per fer-se gran.
Que venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi menys mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
d'estimar ortigues,
de uns la, la, la.

I es pot
com les tardes,
es pot
com els arbres:
que ho vegi ningú,
sense res de ningú.
Aquella cosa que per dins,
que et va a tu,
que em va a mi.

Som les llàgrimes dels purs:
se'ns i ens fan obrir els ulls.
Som les dels moments purs:
se'ns assequen i ens fan els ulls.

I un sentiment que va quedant
vol aguantar-se i entre el vent,
va aprenent de les que es fa
dins d'aquest platejat,
i ha igual que jo
i, riu, riu de veritat,
deixa de pensar en el després
i quan ja no el passat.

Que aquí ningú preparat
ni per ser jove ni per gran.
Que anem i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi menys mal.

Una guai,
que l'envestida.
No ens mai
d'estimar ortigues,
de uns la, la, la...