Batega el mar amb ona que ve i va. La ressaca esborra el aventurer de cada ona que ja no hi és. Batega el cel amb permanent, ja ho veus. I trontollen les estrelles tenen por de en la foscor.
el circ en cada somriure petit. S'encén la màgia i crema el desig, el somni a l'infinit. Batega el cor quan d'il·lusió i no dorm. és demà i l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà.
Recordo quan, mirant al port, pensàvem que podia ser que algú a l'altre del món les estigués mirant també. Com un i el seu reflex...
que gira el món sencer i a la dels adormits la son fuig per sempre, ve i va, una veu rebel que la guitarra lliure per sempre, roba i arrels, una cançó ressona a encara i per sempre, ve i va.
Quan es fa de dia a la ciutat adormits, tothom les hores. Mai no els despertadors. Mai no es les persones. I en racó d'aquest desastre el és un sastre que amb el sol i la persiana embasta un de llum sobre el teu cos. Tu i jo dormint i el somni de la nit com un borratxo que balla desmunten l'orquestra. Que a fora el món. Que mil tempestes. amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa. Que el món.
Imagina que gira el sencer i a la dels adormits la son fuig per sempre, ve i va, una veu que la guitarra farem lliure per sempre, roba i arrels, una cançó ressona a Barcelona i per sempre, ve i va.