Batega el mar amb ona que ve i va. La esborra el camí aventurer de cada ona que ja no hi és. Batega el cel amb permanent, ja ho veus. I trontollen les estrelles tenen por de en la foscor.
el circ en cada somriure petit. S'encén la i crema el desig, s'estén el somni a l'infinit. Batega el cor quan d'il·lusió i no dorm. Avui és demà i l'ahir sempre se'n va encara sento la teva mà.
quan, mirant estrelles al port, pensàvem que podia ser que algú a l'altre costat del les estigués mirant també. Com un i el seu reflex...
que gira el món sencer i a la ciutat adormits la son fuig per sempre, ve i va, una veu rebel que la farem lliure per sempre, estesa i arrels, una ressona a Barcelona encara i per sempre, ve i va.
Quan es fa de dia a la ciutat adormits, tothom les hores. Mai no els despertadors. Mai no es les persones. I en algun racó d'aquest el matí és un que amb el sol i la persiana embasta un de llum sobre el teu cos. Tu i jo dormint i allargarem el de la nit com un borratxo que balla mentre l'orquestra. Que a s'ensorri el món. Que mil tempestes. amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa. Que el món.
Imagina que gira el sencer i a la dels adormits la son fuig per sempre, ve i va, una veu rebel que la guitarra lliure per sempre, roba i arrels, una cançó a Barcelona encara i per sempre, ve i va.