Batega el mar amb ona que ve i va. La ressaca esborra el camí aventurer de ona que ja no hi és. el cel amb tempesta permanent, ja ho veus. I trontollen les estrelles tenen por de en la foscor.
Batega el circ en cada petit. S'encén la màgia i el desig, s'estén el somni a l'infinit. Batega el cor quan s'emplena i no dorm. Avui és i l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà.
Recordo quan, mirant al port, pensàvem que podia ser que algú a l'altre costat del les estigués mirant també. Com un i el seu reflex...
Imagina que gira el món i a la dels adormits la son fuig per sempre, ve i va, una veu rebel que la guitarra farem per sempre, estesa i arrels, una cançó ressona a Barcelona i per sempre, ve i va.
es fa de dia a la ciutat dels adormits, tothom les hores. Mai no els despertadors. Mai no es les persones. I en algun racó d'aquest el matí és un sastre que amb el sol i la un vestit de llum sobre el teu cos. Tu i jo seguirem i allargarem el de la nit com un borratxo que balla desmunten l'orquestra. Que a s'ensorri el món. Que mil tempestes. Desfarem amb els peus, a poc a poc, les de la pressa. Que el món.
que gira el món sencer i a la ciutat dels adormits la son per sempre, ve i va, una veu rebel que la guitarra lliure per sempre, roba i arrels, una cançó ressona a encara i per sempre, ve i va.