Ara Que Tinc Vint Anys

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc fora,
que no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capa
de cantar si un altre canta,
avui que encara tinc veu
i encara puc creure en dus.

Vull cantar a las pedras, la terra, laiga,
el blat i el cam que vaig trepitjant ,
a la nit, al cel, a aquest mar tant nostre
i al vent que al mat ve a besar-me el rostre.

Vull alar la veu
per una tempesta,
per un raig de sol
o pel rossinyol ...que va cantar al vespre

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc fora,
que no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang,

Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se membala
per un moment de estimar
al veure un infant plorar.

Vull cantar a lamor, al primer, al darrer,
el que et fa patir, el que viu un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel mn.
Vull alar la veu per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar, avui que encara tinc veu,
qui sap si podr dem.

Pero avui noms tinc vint anys,
avui encara tinc fora,
i no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang