Jean-Luc - Bed & Breakfast

Ens vam retrobar una nit destiu en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat però al final

tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Sens va fer tard.
Va dir: No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats.
Et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix
pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar lullet era
fàcilment mal interpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000
fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res,
només aquell silenci
trencat pel meu somier.
Potser no era el seu tipus,
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre
hi havia un pòster den Godard.
Potser ell podria dir-me
per què em ballava el cap.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
sinó destar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-li Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
després què? Després tot això acaba siguent un
rollo patatero.
Em va convidar a fumar
i en un plano-seqüència una frase magistral
Una dona és una dona
no et preocupis, tant se val.
Lendemà vam esmorzar,
ni tan sols vaig mirar-la i a lhora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc.