Luyện nghe bài hát Captatio benevolentiae

Provem en escenes boniques,
en ports de farcits de ganivets,
en grans sobretaules on els canten,
en vora el foc abraçats a una manta.
Es de ser els simpàtics del barri,
els que i ballen fins que els músics parinn
i irrompre arrogants lluint les gales
en discos amb amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una de sobte ens demostren que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule
dels que van pel món amb monolític
i la vida mirant-la a la cara
i un dia, contentes, compren a sa mare.
Intentem per ser persones dignes,
el pare modèlic que les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que una porta.
I tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent dalt d'un arbre
havent enllestit un epitafi
que arranqui somriures a els que passin

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se'ns baixa la verge i de ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot evident,
que per un moment,
ens en sortim.